Avui a Burjassot s’ha fet història en el món de la Ciència i Tecnologia
dels Aliments, s’ha marcat un abans i un després en la nostra disciplina. 160
persones hem assistit al 1r Congrés
Nacional d’Estudiants de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Un Congrés que
ha servit per a unir forces entre els diferents estudiants i estudiantes
d’arreu de l’Estat espanyol, permetent donar veu a la nostra carrera. Una
carrera silenciada i amb molt d’intrusisme laboral. Este Congrés ens ha servit
a molts per poder vore diferents punts de vista, per fi, de mà de persones que
treballen i estudien al voltant del nostre món. Amb interessantíssimes xerrades
de ponents que participen activament en la vida professional de la tecnologia alimentària,
i pòsters i exposicions orals presentats per congressistes (és a dir,
estudiants de la nostra carrera). Però tot açò no haguera sigut possible sense
l’organització, que, encara que ha tingut algunes errades, com el temps, s’ho
han currat a base de bé. Per això crec que és precís agrair a l’Associació Valenciana de Joves Estudiants de
Ciència i Tecnologia dels Aliments (AVECTA), al professor Giuseppe Meca, a
la professora Lupe Garcia Llatas i a la professora Reyes Barberá, entre d’altres,
l’organització d’este Congrés i l’èxit del mateix.
Ara, una vegada ja he fet tots els agraïments, passaré a explicar un
poc per què li estic donant tanta importància a este Congrés que no ha tingut
repercussió alguna més enllà de la gent del nostre gremi (qui s’haja
assabentat). Encara que puga parèixer nova, la meua carrera fa molts anys que
s’imparteix, simplement que abans en lloc de ser una llicenciatura o una
diplomatura, era un segon cicle, però amb el pla Bolonya i la desaparició dels
segons cicles a la universitat, va passar a convertir-se en un grau (baix el
meu punt de vista una cosa molt favorable per a esta disciplina, ja que permet
donar-li més visibilitat i fer que l’estudiantat siguem més conscients de la
importància que realment té). Molta gent quan em pregunta què estic estudiant
posa cara de pòquer o simplement em diu, cosa que em fa moltíssima ràbia, “ah,
doncs en acabar podries fer-me una dieta”, nosaltres no som
nutricionistes-dietistes, treballem amb els aliments, però no per a fer dietes.
Un tecnòleg dels aliments es dedica a vetllar per la seguretat i qualitat dels
aliments (a garantir en una fàbrica d’ultracongelats que no hi haja cap
problema amb estos, per exemple); a desenvolupar nous aliments o millorar
aliments ja existents per a ampliar l’oferta del mercat o per a garantir que
els productes de temporada puguen ser consumits durant tot l’any; per a tractar
de lluitar contra dèficits d’algun nutrient en països en vies de
desenvolupament amb la manipulació dels aliments, ja siga abans de la seua producció,
durant la seua producció o després de la seua producció (açò pot causar
polèmica, però ara no és el moment de debatre-ho); i així un llarg etcètera.
Quant a l’intrusisme laboral del que parlava, és sobretot per part de
farmacèutics i de veterinaris, que evidentment no tinc res en contra d’ells,
però cadascú estudia per a tindre una feina i jo vull reivindicar el poder
treballar en la meua feina sense haver de competir amb gent d’altres disciplines.
Este intrusisme apareix sobretot en el cas dels inspectors de sanitat (no és
que siga precisament la meua passió dins de la tecnologia alimentària), on pràcticament
totes les places, per no dir totes, estan cobertes per veterinaris o per
farmacèutics. Igual podeu pensar que és correcte sinó teniu clara del tot la
figura de l’inspector de sanitat (o igual fins i tot tenint-la clara), però una
persona que es dedica a vigilar la seguretat alimentària per restaurants, bars,
bodegues, plantes de processat o envasat d’aliments, etc., ha de ser una
persona que haja estudiat durant quatre anys com fer-ho i, per tant, estiga
preparada, no una persona que durant un any s’ha estudiat unes oposicions (que
sí, té molt de mèrit) sense haver estudiat res d’això durant els seus anys de
carrera.
Per estes dos raons principalment i per altres tantes que ara no vaig a
explicar per no allargar-me massa, crec (i com jo, la gent amb la que estic
estudiant) que el Congrés avui realitzat és un gran pas per a la Ciència i
Tecnologia dels Aliments, un gran pas que ens condueix pel camí correcte a
aconseguir que la nostra disciplina deixe de ser vista com una cosa nova
(encara que no siga així, insistisc) i estranya, on els que la practiquem som
uns bojos de laboratori que l’única cosa que sabem fer és transgènics o veges a
saber què. A més d’un gran pas que ens apropa més al sentiment de ser tecnòleg
o tecnòloga dels aliments i tindre un orgull que defendrem fins a la mort si
cal, no, això ja és broma. Però sí tindre un sentiment d’unitat que ens permeta
crear en un futur (tinc esperança de que no massa llunyà) un Col·legi de
Ciència i Tecnologia dels Aliments, amb el que poder donar una veu més potent a
les nostres reivindicacions com a col·lectiu.
PD: He de dir que esta no ha sigut la primera iniciativa per a donar-li més reconeixement a la Ciència i Tecnologia dels Aliments, però si la que em pilla més a prop i una de ben important a més.
