Depenents d'internet

Un dia com avui, 11 de desembre de 2012, sense internet més que al mòbil et fa reflexionar clarament sobre la necessitat que tenim dia rere dia de l’internet (al menys jo). Ja no és una necessitat de: Ahhh! Ahhh! Necessito la meua dosi diària! Sinó que és necessari per poder fer molta de la feina de la universitat; vore si t’ha respost un professor sobre un correu que ahir li vas enviar preguntant-li si el treball del seminari així estava bé o encara s’havia de retocar alguna cosa; descarregar-te l’arxiu que deuries tindre imprès i, com a mínim, llegit per a la tutoria de bromatologia; mirar les dates dels exàmens de gener i així començar a planificar-te els temps d’estudi de cada cosa; en un moment de no saber que fer, posar-te a buscar algun baix a La Pobla de Vallbona; i tantes altres coses que fas dia rere dia connectat a la xarxa.

I que vull dir amb açò? Doncs que l’internet és una ferramenta molt important per a molta gent, ja no només estudiants que estem completament informatitzats, sinó gent, com mon pare, que necessita l’internet per poder continuar fent les seues vendes de manises (taulells) arreu del món, o gent que necessita accedir a bases de dades de diferents llocs per poder continuar les seues investigacions, o gent que treballa en la comunicació i escriu a un diari digital o simplement treballa des de casa per a qualsevol mitjà de comunicació;  i així tanta altra gent. Però fins a quin punt açò és un avantatge o un inconvenient?

Fa cosa de 10 o 15 anys hi havia moltíssima gent que això de l’internet no sabia ni com gastar-ho, ni tan sols podia pensar que arribaria a donar-se-li tanta utilitat com avui en dia. I fa 30 anys això era inimaginable, ja li haguera agradat a m’abuelo, quan treballava venent manises arreu del món, haver tingut les facilitats que té avui en dia mon pare i haver-ho fet des de casa, sense la necessitat d’anar-se’n tan a sovint un mes o dos sencers a l’altra punta del món deixant-se darrere la seua casa amb els seus fills i la seua dona sense poder fer res més que parlar amb ells de tant en tant per telèfon. I en realitat tampoc cal anar-se’n tan lluny, que jo encara em recordo, lleugerament, quan ell encara no s’havia jubilat i anava per ahí pegant bacs (no tant com abans, cert). També a ma mare li haguera agradat tindre les meues facilitats a l’hora d’estudiar, de fet, ara que s’ha posat a estudiar de nou, no fa més que repetir-ho, que no cal anar amb 10 llibres damunt, ho tens tot en la xarxa i qualsevol dubte el resols en menys d’un minut, quan ella havia de posar-se a buscar entre els llibres i, depèn del que fóra, sort si trobava alguna cosa...

Però fins a quin punt açò no ens està convertint en ciberadictes? És a dir, fins a quin punt molts podem haver passat d’utilitzar l’internet com una ferramenta d’ajuda a necessitar-lo, a ser dependents d’ell? Crec que no és una cosa per a prendre’s a la lleugera, dependre del que siga o de qui siga mai és bo. Açò pot afectar, i molt, a les nostres relacions personals amb altra gent, podent arribar fins i tot a aïllar-nos del món real i quedar-nos en un món virtual del que algun dia tractarem d’eixir i no podrem. Per això s’ha de saber separar o, millor dit, s’ha de saber quan desconnectar, quan tornar al món real a continuar amb una vida normal sense interferències més enllà de les justes i necessàries. Per això et pregunto, tu saps desconnectar? I també et responc que jo, de vegades, no...

Després de pegar una volta pel Túria

Açò d'anar al riu a pegar una volta amb la bicicleta cada volta m'agrada més. Encara que és molt trist les condicions en les que es troba, tot ple d'herbes seques que en qualsevol moment poden cremar-se sense control. De fet anava jo pensant això i un poc més endavant tot cremat... És molt vergonyós que ho tinguen així la veritat...
Però llevat d'això és tot un goig anar pel riu tot envoltat de natura, sentir als pardals cantar, sentir a les cigarres, sentir com conills i eriçons s'amaguen de tu entre les herbes i amb un poc de sort vore'ls. També amb un poc de sort pots vore alguna guala que fuig volant o alguna serp despistada que s'ha quedat a meitat del camí.
Potser no siga igual que quan vaig anar a l'Ebre, un riu impressionant,una sort que estiga als Països la seua desembocadura. Però el riu Túria es el que tinc al costat de ma casa i el riu més important del meu País.
Un riu que em fa sentir lliure i tot i no fer-me oblidar si que em fa sentir bé. Em dona esperança en la meua lluita personal i en la nostra lluita com a poble i com a persones, per que em fa vore que algun dia aconseguirem ser lliures cadascú amb un mateix, com a poble i com a persones.
Una pena que mai tinga ningú amb qui compartir estos moments d'alegria i esparança, seria algo que em faria molt més feliç. No m'importaria qui fóra, només que compartira amb mi part del que jo sento.

Silurs a l'Albufera de València

A la fi ha arribat, a la fi el silur ha arribat a aigües de l'Albufera, pareix que ho estiga dient com si es tractara d'una molt bona notícia, però no ho és per a res. Esta és una notícia molt trista, una notícia que pot dur-nos a una catàstrofe ecològica terrible a l'Albufera.

El silur és un peix provinent d'aigües del centre d'Europa, pot arribar a pesar 100 quilos i es menja tot el que hi ha davant seu, des de peixos de tota grandària fins a mamífers o aus que s'apropen a l'aigua i siguen fàcils d'agafar. És molt volgut pels pescadors de pesca esportiva, que van ser qui, originalment, el van introduir en aigües de l'Ebre. El problema és que una volta pescats, en lloc de matar-los o d'endur-se'ls al seu hàbitat natural, els solten de nou, permetent que es continuen reproduint i carregant-se tot el que pillen al seu camí. Perquè, clar, un peix tan gran i tan fàcil de pescar té un atractiu molt fort, però no se n'adonen que és una catàstrofe ecològica per a l'ecosistema de la zona on s'introdueix com una espècie exòtica invasora.

Al sentir esta notícia grups ecologistes com Acció Ecologista-Agró o els mateixos pescadors de l'Albufera han posat el crit en el cel, ja que l'aparició del silur a l'Albufera significarà la desaparició de gran quantitat d'animals, ja no només peixos, sinó també mamífers o aus, que si que són autòctons de l'Albufera, com els ànecs, les rates blanques de l'Albufera, les llises, les anguiles o els llobarros, o fins i tot endèmics del País valencià, com el samaruc o el fartet. Potser sembla una exageració, però no ho és. Este peix ja ha acabat amb gran quantitat de la fauna de l'Ebre i, com podem vore a este vídeo, poden aplegar a menjar-se entre ells. A més a més, també veiem la vergonyosa pràctica de la pesca de silurs. 

El problema a l'Albufera apareix quan ja a l'any 2009 es coneix el risc de que es contaminara, ja que va ser en eixe any quan a l'embassament de Forata, que està comunicat amb l'Albufera, van trobar-se silurs. Però en cap moment la conselleria de Medi Ambient ha tractat de fer un pla per evitar que el silur hi aplegara, de fet, continuen sense tindre cap pla contra el silur. Durant estos tres anys han passat per la conselleria de Medi Ambient tres persones diferents, a cada una més malament preparada per al càrrec. El primer va ser José Ramón García Antón, que va ser substituït per Juan Cotino quan va morir l'11 d'agost de 2009. Finalment, l'actual consellera, Isabel Bonig, va assumir el càrrec el 22 de juny de l'any 2011. Per això, crec que seria necessària la dimissió de la consellera de Medi Ambient i que tant ella com Cotino donaren explicacions de per què no s'ha previst i previngut esta catàstrofe ecològica que era evident que podria passar.

Marxa per la universitat pública a Burjassot

Avui hem anat tres companys i jo a parlar amb una professora perquè estem fent un treball de la seua assignatura i teníem dubtes, eren aproximadament tres quarts de dotze, així que hem estat una estona parlant fins que al final a les dotze ens ha dit que ella havia de baixar a la plaça d’enfront de la cafeteria perquè hi havia una concentració pels serveis públics i que per culpa d’haver de donar-nos classe a eixa hora no havia pogut anar cap dijous, evidentment ho ha dit en to humorístic, així que ens ha dit que si volíem baixar amb ella i continuàvem xarrant.

Quan hem aplegat baix ens han dit que anàvem a estar 5 minuts fent soroll i després cadascú faria el seu camí, però els que duien la pancarta han decidit trencar amb allò que feien normalment i han començat a fer una volta al campus, anant primer font a l’antiga cafeteria, on hem estat un temps parats, després hem tornant a la font i d’ací hem creuat el carrer cap a la facultat de farmàcia creuant tots amb el semàfor en roig, de manera que una s’ha posat a pitar-nos. La part bona, però, ha començat quan ens hem decidit a tallar al carrer, hem començat a caminar cap a la rotonda de RTVV i un cotxe ha intentat passar, es veu que tenia pressa, però no l’hem deixat. Una vegada hem aplegat a la rotonda hem començat a pegar-li la volta i les úniques persones que passaven eren les que anaven en moto perquè ens esquivaven. Mentrestant s’ha començat a formar una cua de cotxes darrere nostra prou considerable i de sobte a arribat la policia nacional, que els hem deixat passar davant nostre i han parat just davant de l’entrada del campus per on anàvem a passar.

Han vingut dos cotxes de la policia nacional i s’han baixat 4 o 5 policies, no recordo exactament, que ens han demanat que apartarem de meitat del carrer, encara que no haguera fet falta, perquè ja havíem acabat la marxa i ja tornàvem cap al campus, de fet així ha sigut, hem començat a entrar al campus i els nacionals sense autorització ni causa justificada ens han seguit i han entrat dins del campus, quan un professor s’ha girat i els ha dit que no podien seguir-nos perquè no tenien autorització per a entrar i ells en lloc de recular, en un moment de xuleria l’han demanat la identificació, que el senyor amb molta més educació que havia tingut el policia li ha tret el carnet d’identitat i s’ha identificat. Així que més gent s’ha girat per increpar-li’ls que no podien entrar i que el professor no havia fet res per a que li demanaren que s’identifiqués. Després d’una estona discutint i de certa tensió només hem tret en clar que, segons els nacionals, ningú no ens impedeix manifestar-nos, però que deuríem d’haver demanat permís, quan en realitat segons la Constitució que tan defenen no cal. Al final els nacionals s’han quedat fins que la gent s’ha començat a anar cap als seus llocs de treball.

Però la pitjor part és que nosaltres no arribàvem ni a un centenar de persones i ja han vingut a donar pel cul, estem arribant a un punt en el que no toleren ni la més mínima protesta, mal siga que es propague i es convertisca en un virus. Espero que per a la concentració de la setmana que ve, també el dijous a les 12, hi haja més gent, que es veja que ni l’alumnat ni el professorat ni la resta del personal universitari de Burjassot estem disposats a que juguen amb nosaltres, que no estem disposats a tragar les retallades que més personalment ens afecten. 

Volem una educació pública i de qualitat! 

No a la privatització de la universitat!

A la SER són uns venuts, a la manifestació pel primer de maig de València han fet entrevista a les "forces d'esquerres valencianes", però realment només li l'han feta a Marga Sanz (IU) i a Ximo Puig (PSOE), a la Coalició Compromís, vertadera força d'esquerres valenciana no li han fet cap entrevista, tot i haver estat gent com els diputats de les Corts Valencianes Fran Ferri o Enric Morera.

Amb aquests actes, que apareixen també a altres llocs com pot ser el diari Llevant, podem vore com els mitjans de comunicació afins al PSOE ja estan començant a fer boicot a la Coalició Compromís per la por que tenen a que les pròximes autonòmiques passen a ser la segona força i el PSOE quede en la tercera. Perquè quan Compromís va sorgir els va fer gràcia i van començar a publicitar-nos, pensant-se que seria una forma de llevar-li vots a IU, però amb el temps s'han adonat de que no és així, de que qui estan perdent escons són ells i això ja no és graciós, és preocupant, perquè posa en evidencia la seua política tan desastrosa que ha dut al PP a guanyar amb la majoria absoluta reiterades vegades, encara que han aparegut nombrosos casos de corrupció i han pres mesures clarament antisocials.

Però nosaltres sempre sabrem la veritat i podrem donar-la a conèixer mitjançant internet amb ajuda de les xarxes socials, blocs, diaris digitals...

25 d'abril

25 d’abril de l’any 1707, es lliura una batalla a Almansa on s’enfronta l’exèrcit del Borbó Felip d’Anjou i l’exèrcit de l’Arxiduc Carles d’Àustria en plena guerra de successió, encara que l’única cosa que està en joc no és el tro de les Espanyes, sinó que també està en joc la llibertat i la sobirania dels diferents Estats que formen les Espanyes, estan en joc els furs de la Corona Catalanoaragonesa, perquè Felip d’Anjou, com a bon centralista que és, no ha jurat els furs, a diferència de Carles d’Àustria. Per tant si Carles d’Àustria perd, perden tots els valencians, catalans, aragonesos i balears. I, per desgràcia, així va ser,  i els primers en caure vam ser els valencians a la ja anomenada Batalla d’Almansa. Se’ns van aplicar, “per dret de conquesta”, els Decrets de Nova Planta, prohibint l’ús en públic del nostre idioma, suprimint els nostres furs, de manera que van passar a dependre de Castella, i apagant qualsevol espurna que puguera reviscolar la flama de la llibertat del nostre poble.

25 d’abril de l’any 2012, 305 anys després, encara no em recuperat les nostres llibertats com a poble (els Decrets de Nova Planta continuen vigents com bé mostra l’article segon de la Constitució Espanyola de 1978: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”), encara ens continuen apagant les espurnes, o al menys ho intenten, però avui no és només un dia de record de temps passats, és un dia de lluita, de recuperar les nostres arrels, d’esperança, perquè avui és el dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, perquè igual que un 25 d’abril vam perdre la nostra sobirania, també un 25 d’abril la recuperarem. Perquè nosaltres som un poble unit, alegre i combatiu, som un poble que té prou força com per a recuperar-nos i mai callarem, sempre estarem ací, molestant, menjant-li l’orella als castellans, perquè un poble que calla mor i no volem morir, volem ressorgir d’entre la cendra dels nostres avantpassats socarrats a Xàtiva i a tants altres pobles. Volem contar-li als nostres fills i néts que vam guanyar, que els de l’altiplà no van poder acabar amb nosaltres.

La part roïna de la pel·lícula és que 305 anys d’ocupació donen per a molt, fan molt de mal a un poble i el debiliten, de forma que gent pot arribar a pensar que ens hauríem de conformar amb una comunitat autònoma, que crear un estat federal o independitzar-nos seria un fracàs, però el fracàs és que haguem arribat al punt on hi ha gent que pensa així, tot i que encara estem a temps de donar-li la volta a eixe fracàs i que passe a ser una victòria, perquè no volem continuant aguantant que des de l’altiplà es dediquen a insultar-nos per l’enveja que tenen de que nosaltres tinguem una llengua, una història i una cultura diferent a la seua, com va dir ahir @EmboiratPV en un article. Encara que per a mi és pitjor aguantar l’autoodi que tenen molts i moltes valencianes cap al nostre poble, perquè això si que és molt perillós per a que es mantinga viu, no és igual que ens intenten rebentar des de fora que ho intenten fer des de dins...

Ressorgim de la cendra dels nostres avantpassats, recuperem el nostre poble, recuperem la sobirania i fem restablir els furs!

Visca el nostre poble!

Visca el 25 d’abril!

Visca el País Valencià!

Retallades i més retallades...

El govern espanyol del PP últimament no fa res més que anunciar més i mes retallades, tot després d’haver fet una reforma laboral que precaritza a tots els treballadors. D’aquesta forma veiem com “a poc a poc” va aplicant la seua política neoliberal que ens farà tornar a temps d’abans de la Segona República socioeconòmicament parlant. Ja no només perquè el nivell de vida era baixíssim, sinó també pels temps de crisi que corrien, on tota una successió de governs inútils, alguns de concentració, que van haver fins i tot de suspendre la Constitució que hi havia, van estar a punt de dur l’Estat a la fallida més d’una vegada. Però clar, ara el govern té l’excusa perfecta, que és dir que ells no volen fer aquestes “reformas”, però que degut a “la herencia recibida y a la deuda de las autonomías”, no poden fer una altra cosa. Però com va dir fa poc una tertuliana de la SER, si tot ho fan per l’herència rebuda i pel deute de les autonomies, per a què collons governen?

Ens han fotut retallades en educació i en sanitat per un valor de 10000 milions d’euros, que continuen pagant a l’Església Catòlica, perquè clar, és molt important per a l’Estat, ajuda a millorar-lo acabant o intentant acabar amb l’homosexualitat amb les seues paraules a una missa retransmesa a la segona cadena pública, sí, faig referència al bisbe d’Alcalà d’Henares, un homòfob convençut, igual que tota la institució. També ens han implantat el copagament judicial, de manera que qui no tinga prou diners com per a pagar un advocat, si demana un d’ofici, haurà de pagar una part del seu cost. A més, també pugen l’IRPF, encara que al menys s’han dignat a fer-ho de forma que les rendes més altes paguen un poc més, pugen les taxes universitàries, posen més alumnes per aula a escoles i instituts, no renoven places de funcionaris públics ni contracten nous interins, implanten el copagament farmacèutic per als pensionistes i el pugen d’un 40% a un 50% o un 60% a la resta de la gent, ja vorem que ve després. Però a la casa reial només li retallen un simbòlic 2%, al Ministeri de Presidència un 4% i al de Defensa un 6%. Després diran que retallen per totes bandes igual.

Encara així a mi m’agradaria enfocar-ho cap a on més personalment m’afecta, ja que més d’un m’ha dit que no sap perquè estic sempre queixant-me de les retallades si a mi no m’afecten directament, però açò és fals, a mi m’afecten molt les retallades en educació com a estudiant que sóc, que és per on tiraré, encara que també m’afecten d’altres, a més que la meua lluita no és egoista, sinó que és per a tots. Primer de tot va ser l’aplicació del pla Bolonya amb el govern “socialista” i arran d’això voler implantar l’Estratègia Universitària 2015 (EU2015), que implica la privatització de la universitat pública. Després va vindre el govern del País Valencià, que va anunciar que anava a llevar a tots els campus universitàries l’Excel·lència, per la incapacitat de mantindré-la, econòmicament parlant. Ara ha sigut el govern de l’Estat espanyol anunciant que incrementarà les taxes de la matrícula universitària un 66%, de manera que només podran estudiar els rics, perquè ara també començaran a reduir les beques, i on pitjor estarà serà ací al País Valencià, on tenim les taxes universitàries més altes de tot l’Estat. Però la cosa no es quedarà ací, sinó que també es dedicaran a tancar carreres que no tinguen una quantitat prou d’alumnes perquè “no els eixirà rendible”, també el preu de la matrícula augmentarà progressivament per als repetidors, podent aplegar a pagar el 100% a partir del quart any.

Amb totes aquestes retallades injustes espero que els sindicats, tant universitaris com dels treballadors prenguen “medidas contundentes”, reproduint a De Cospedal, i es moguen, no com han fet fins ara i continuen fent, perquè el fet d’haver convocat una vaga general no vol dir que hagen complit i ja no hagen de dir res més, normal que Rajoy se’n riga del poble. El problema és que els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) estan venuts al capital, s’han aburgesat, de manera que no estan a l’altura del poble, estan a un altre nivell, amb les butxaques plenes i la vida assegurada, perquè té collons que encara no s’hagen pronunciat en contra de les últimes retallades del govern de Rajoy quan ho han fet el New York Times, l’FMI i la patronal, dient que està bé fer retallades, però que s’han de fer amb bisturí i no amb les tisores de podar, a més de que amb tantes retallades només es va cap a la fallida, perquè allò que realment s’ha de fer és incentivar l’economia i el treball.

I que més a dir? Que les retallades ens afecten a tots, que els sindicats deurien de començar a moure’s i lluitar pel poble, que deurien d’incentivar l’economia i deixar de retallar i, aahh sí, també resulta que el govern de l’Estat espanyol, per “por” a futures manifestacions i/o vagues generals, està intentant modificar el Codi Penal per penalitzar i criminalitzar als manifestants i poder tindre el control sobre les xarxes socials. De fet a la meua comarca ja han començat, ja han detingut a uns sindicalistes per pegar cartells amb informació sobre la vaga general acusant-los de pertànyer a una banda organitzada. Simplement penós.

Llibertat de manifestació, això que és?

Avui el govern basc a decidit que per a gener de 2013 l’Ertzaintza no podrà continuar disparant pilotes de goma, o com més correcte seria anomenar-les, bales de goma. Aquesta decisió ha sigut presa perquè fa uns dies va morir a l’hospital un jove que va ser ingressat per un tret que va rebre, quan la policia intentava dissoldre una baralla que va haver al acabar un partit de l’Athletic de Bilbao contra el Schalke 04. Però baix el meu punt de vista, deuria de prendre’s aquesta decisió arran de tot l’Estat i que entre en vigor de manera immediata, perquè d’ací a aleshores poden passar moltes coses, sobretot tenint en compte com està de caldejat l’ambient.

Potser aquesta siga la primera mort des de fa un temps causada per bales de goma, però una a soles ja ens mostra la capacitat mortífera de les mateixes, ens mostra que existeix un risc de que més gent siga assassinada a causa d’aquestes armes. Encara així ja coneixíem els efectes d’aquestes bales amb el simple fet d’anar enrere en el temps quant a penes un mes, i encara em pareix massa temps enrere, ja que amb les protestes que estan havent en contra de retallades,  de la reforma laboral, del neoliberalisme al que ens estan duent, han hagut moltes ferides, algunes de ben greus, fins i tot hi ha gent a la que li han deixat sense ull. Però semblava que la casta política no acabava de vore el perill d’aquestes armes, ha calgut una mort, una cosa que ja és irreparable, tant el fet de que estiga mort, com el sofriment dels familiars i amics, que de segur es senten impotents per no poder fer res contra el cafre que ha assassinat el seu fill, nét, nebot, germà, cosí o amic.

De tota manera açò és un pas cap avant i vint cap arrere, perquè primer, açò només afectarà a Euskadi, al menys de moment, si és que ho fan de veritat, i segon, ara ha eixit el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, dient que farà una reforma del Codi Penal, juntament amb el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, on penalitzaran la resistència pacífica, si “alteres greument l’ordre públic” serà delicte d’integració en organització criminal i que convocar manifestacions violentes per Internet, ja siga una pàgina qualsevol o una xarxa social, podrà ser castigat amb dos anys de presó. Coses sense peus ni cap que violen drets fonamentals i que l’única cosa que pretenen és acollonar a la gent per a que no isquen al carrer, perquè la imatge que s’ha donat internacionalment amb les mobilitzacions pacífiques que han hagut i que han acabat d’una manera tan violenta per culpa de la nazional no els interessa per res del món i han d’evitar-ho com siga.

A més açò també és una manera de tindre-nos controlats, d’agafar-nos pels ous al món virtual i així poder censurar allò que no li’ls agrade o que vaja en la seua contra, és a dir, és una forma d’acabar amb la llibertat d’expressió, d’entrar de nou en la dictadura que suposadament vam deixar enrere fa uns 40 anys, però que s’ha d’esperar d’un partit creat per franquistes i que ha sigut heretat pels fills d’eixos franquistes? Encara que açò no haguera passat si el PSOE haguera sigut vertaderament un partit d’esquerres i haguera tingut dos collons per canviar el model d’economia insostenible en el que estàvem sotmesos. Però eixe ara no és el tema, el tema és que d’alguna manera amb aquestes mesures que volen prendre estarien violant la Constitució, que replega els drets fonamentals de tots els ciutadans, entre els que es troba la llibertat d’expressió. Perquè, quina seria la ratlla per a poder condemnar a una persona per convocar una concentració violenta? Ho pregunto perquè ningú que vaja a convocar una manifestació dirà que la gent vaja amb armes i disposada a carregar-se tot allò que agafe, però això no vol dir que hi haja un grup de gent que acabe fent ús de la violència. Potser la resposta d’alguns siga que això ja va en la forma que tinga el jutge o jutgessa d’interpretar la llei o el Codi Penal.

Encara així, hem de tindre esperança, ja que no és tan senzill modificar el Codi Penal, perquè és una llei orgànica i això vol dir que per a modificar-lo és necessària més que la meitat més un, sent normalment necessàries les 2 terceres parts de la cambra, encara que això ve replegat en la pròpia llei...

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT, NI PERDÓ!

Avui fa 19 anys que un jove de Burjassot, anomenat Guillem Agulló va ser assasinat a Montanejos per un grup de feixites i neonazis. L'atac va ser degut als seus ideals, ja que militava als maulets, grup nacionalista i d'esquerres. Mentre que ell va morir, només un dels agresors, que va confesar ser el que li va clavar la navalla, va ser condemnat a 14 anys de pressó, complint-ne només 4, unint-se després al partit neonazi Alianza Nacional. Un dels que va ser lliurat, als pocs dies va participar a una agressió amb navalla al Barri del Carme de València. L'assasinat va ser condemnat per tots els partits exceptuant el PP i Unió Valenciana.

Per això avui és un dia de dol per al nacionalisme d'esquerra valencià. Per això avui acudirem a les 20h a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot a fer-li un homenatge. Per això avui és un dia per recordar que l'impunitat feixista continua present amb els tres anteriors atacs, en menys d'un mes, un d'ells als Països Catalans.

NO AL FEIXISME! NO A LA IMPUNITAT FEIXISTA! NO OBLIDEM! NO PERDONEM!
GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT, NI PERDÓ!

VISCA EL PAÍS VALENCIÀ! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!

http://www.youtube.com/watch?v=teMxP78XtHs

Tots a la Vaga General

Qui som? D’on venim i com hem aplegat fins ací? Aquestes són tres preguntes que alguna vegada tot el món s’ha fet, preguntes gens fàcils de contestar, preguntes que ens poden dur a un conflicte intern, però jo crec haver-li trobat una resposta a cada una, una resposta que concorda amb la situació política, econòmica i social que ara mateix estem vivint. Una resposta que potser ens ajudarà a avançar cap a un futur millor, un futur que ens done esperança, un futur pel que començar a lluitar.

Qui som? Nosaltres som treballadors i estudiants, persones que no han nascut a una família que els dóna privilegis, persones que no trauen benefici del treball i explotació d’altres, persones honestes, amb ganes de poder viure sense passar cap necessitat i sense que els seus drets i llibertats es vegen reduïts.

D’on venim i com hem aplegat fins ací? Venim del poble, venim de gent igual que nosaltres, gent treballadora i estudiant, gent que ha estat durant molts anys reprimida. I ha sigut precisament gràcies a tota eixa gent que estem ací, gràcies a les seues lluites als carrers, gràcies a que no s’han rendit mai, gràcies a que pensaven, igual que nosaltres fem, en el seu futur, en el dels seus fills, en el dels seus néts. Però el camí no ha sigut fàcil, ha sigut un camí llarg on hi ha hagut moltes baixes, moments de desesperança i voler abandonar, repressió per part de les altes esferes, però també hi ha hagut èxits, temps en els que tots lluitaven pels seus drets, moments d’alegria i de ganes de buscar un futur millor.

I ara ha aplegat el moment de tornar a reviure l’esperit d’aquelles persones que ens van fer arribar fins on estem, de ser els que en un futur li donen la resposta a qui es faça eixes preguntes, per que el govern neoliberal del PP, conduït per Merkozy i pels mercats, ens ha imposat una reforma laboral que retalla els nostres drets com a treballadors, duent-nos a un futur de precarietat laboral. Però ja no només és la lluita per la reforma laboral, sinó que també és la lluita contra les retallades en educació, en sanitat, el fet de que vullguen privatitzar la justícia, que lleven la llei de l’avortament, que tinguen recorregut al Tribunal Constitucional el matrimoni homosexual i tot el que vindrà, ara que ja han passat les eleccions andaluses i asturianes, la que ens espera és menuda...

Potser també us pregunteu el perquè del meu no rotund a la reforma laboral, doncs aquest no, és degut a que en cas de que et vagen a acomiadar improcedentment s’ha baixat de 40 dies per anys treballat a 33 dies per any treballat, també a que s’han ampliat les causes de l’acomiadament procedent, que és a 20 dies per any treballat, permetent ara que els empresaris puguen fer un ERO amb la simple declaració, de que preveuen perdudes o que durant tres trimestres seguits que no han guanyat tant com abans, afegir que aquests EROs no tindran perquè ser comunicats a la justícia igual que fins ara, podent així fer-los quan els vinga bé, a més a més, també han fet que els sindicats no pinten res a les empreses, ja que els acords col·lectius podran fer-se i desfer-se com li convinga a l’empresari, a més de que aquest sense justificació cap podrà baixar-li el sou als seus treballadors o tindre-los en les condicions que ell vullga. I igual que aquestes, unes altres tantes mesures que afavoreixen l’empresari i fan que els treballadors perguen drets i tinguen un treball precari.

Per aquestes raons es fa una crida a que el dia 29 de Març, dijous, ningú vaja a treballar i tot el món isca al carrer a lluitar pels seus drets, per les seues llibertats, contra la reforma laboral, contra un futur incert, perquè nosaltres som treballadors i estudiants, venim del poble i hem aplegat fins ací gràcies a les lluites dels nostres avantpassats i no permetrem que un govern neoliberal ens faça tornar 100 anys enrere en qüestió política, econòmica i social. Units fem força. Units podem. Units vencerem. Perquè el poble unit mai serà vençut, mai podran amb la majoria. Tots a la lluita. Tots al carrer.

Primavera valenciana, intifalla i vaga general.

Ja fa un temps que no se’m veu ni un pèl per ací, la veritat que no tinc cap excusa, simplement que no m’abellia massa posar-me a escriure, i això que han passat moltes coses, hi ha hagut moltes mobilitzacions i encara les està havent. Per això volia parlar un poc de tot açò de la primavera valenciana, la intifalla i la vaga del dia 29. I encara que són tres temes en que un es pot allargar molt, sobretot jo, intentaré comprimir-ho.

Primer començaré amb la primavera valenciana, per ser allò que primer ha passat i perquè ha fet que hi hagen més mobilitzacions. Ja quan va començar tot això del Lluís Vives i abans de que es coneixera com primavera valenciana ja vaig fer un escrit, molt cutre per cert, però ara que ja ha passat, veig la necessitat de contar allò que vaig viure jo eixe dilluns en el que València va convertir-se en un vertader camp de batalla, on realment semblàvem l’enemic. Però primer he de començar pel final del dia, per les declaracions del cap de policia, que afirmava haver intentat negociar amb els i les joves, MENTIDA, encara que si que és cert que quan vam tallar el carrer Xàtiva la policia no va dir ni fer res, va ser ja quan ens vam dirigir cap a la Plaça d’Espanya, que ens van tallar el pas amb dos furgons a l’entrada de la Plaça de sant Agustí i van eixir uns quants antiavalots amb la porra a una mà i el casc a l’altra, cosa que ens va fer mig aturar-nos, però en vore que continuàvem, sense obrir la boca, van posar-se els cascos i van començar a córrer cap a nosaltres, que vam rodejar-los i vam entrar a la Plaça de Sant Agustí, i bé, a partir d’eixe moment ja és tot sabut... Ara, que més dir que té collons que la delegada de govern encara no s’haja dignat a dimitir, encara que a estes altures ja no ho farà.

Després ha vingut la intifalla, que realment no era més que utilitzar les falles per a allò que realment són, la protesta, una protesta que moleste als de dalt, com és el fet d’anar a les mascletades a xiular-li a la Rita i a tota la seua família pepera o com jo he fet duent una xapeta en contra de les retallades, que per molt que puga parèixer una ximpleria, tot el món a la meua falla s’ha fixat, o fer les falles populars i combatives (que es fan tots els anys) o fer un concert el mateix dia de l’ofrena i així moltes altres coses, amb les que realment s’ha demostrat que ha molestat als de dalt, quan les falleretes van fer un comunicat en contra de les xiulades, quan a l’ajuntament abans i després de cada mascletà posaven la música a tota hòstia i de seguida passaven els cotxets de la neteja per baix del balcó, quan he sentit queixes pel concert del dia 17, quan tots els faxorres de la meua falla cada volta que em veien comentaven que duia la xapeta i així tantes altres coses.

I finalment, el dia 29 d’aquest mes vindrà la vaga general, una vaga que, tot i ser convocada pels venuts dels sindicats, li hem de donar tot el nostre suport, perquè ja no és només eixa reforma laboral que ens han implantat i que, després d’haver-me llegit tant la reforma com la Constitució, té certs punts que toquen la inconstitucionalitat, sinó que són també les retallades que estem patint per part de Generalitat i, quan siguen les eleccions, del Govern central, és això que diuen de que volen revisar el dret a vaga, és el fet de que el partit del Govern tinga recorreguda al Tribunal Constitucional la llei del matrimoni homosexual, és el fet de que estiguen plantejant-se privatitzar la justícia, és el fet de que vullguen contentar a l’Església amb tot això d’Educació per a la Ciutadania, és el fet de que vullguen llevar-li a la dona el dret d’avortar lliurement, és el fet de que hi ha corrupció fins al poble més menut, és el fet de que hagen malbaratat els diners en coses innecessàries, és el fet de que Camps i Costa estiguen lliures, és el fet de que el gendre del rei estiga sent jutjat per corrupció, és l’Estratègia Universitària 2015, que no tot el món coneix, són tantes coses que podria estar ací anys.

Però la millor part arriba ara, i és quan la gent et diu, però si al Lluís Vives hi havia calefacció, però si a tu no t’afecten les retallades directament, però si uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però si això de l’EU 2015 és una mentida, però si, però si, però si... I és quan tu respons, potser que el Lluís Vives tinguera calefacció, però veient el panorama, un no s’ha d’esperar a que li la tallen, sinó fóra per la unitat popular i per la solidaritat per part d’altres no s’haguera aconseguit mai cap avançament social. Sí, uns vestits li’ls regalen a qualsevol, però no en funció de president de la Generalitat Valenciana. Sí, potser a mi no m’afecten directament, de moment, però li afecten als meus pares amb la pujada de l’IRPF o pagant la meua universitat, perquè el País Valencià té les taxes més cares de tot l’Estat, i m’afectaran el dia que vaja al metge i em neguen l’atenció, o quan la universitat siga més cara encara, que ací al País Valencià és el segona més cara de l’Estat. Si l’EU 2015 és una mentida, com és que està publicada al BOE?...

I després de tant de “però si” és quan et canses i els envies a tots a la merda.