Açò d'anar al riu a pegar una volta amb la bicicleta cada volta m'agrada més. Encara que és molt trist les condicions en les que es troba, tot ple d'herbes seques que en qualsevol moment poden cremar-se sense control. De fet anava jo pensant això i un poc més endavant tot cremat... És molt vergonyós que ho tinguen així la veritat...
Però llevat d'això és tot un goig anar pel riu tot envoltat de natura, sentir als pardals cantar, sentir a les cigarres, sentir com conills i eriçons s'amaguen de tu entre les herbes i amb un poc de sort vore'ls. També amb un poc de sort pots vore alguna guala que fuig volant o alguna serp despistada que s'ha quedat a meitat del camí.
Potser no siga igual que quan vaig anar a l'Ebre, un riu impressionant,una sort que estiga als Països la seua desembocadura. Però el riu Túria es el que tinc al costat de ma casa i el riu més important del meu País.
Un riu que em fa sentir lliure i tot i no fer-me oblidar si que em fa sentir bé. Em dona esperança en la meua lluita personal i en la nostra lluita com a poble i com a persones, per que em fa vore que algun dia aconseguirem ser lliures cadascú amb un mateix, com a poble i com a persones.
Una pena que mai tinga ningú amb qui compartir estos moments d'alegria i esparança, seria algo que em faria molt més feliç. No m'importaria qui fóra, només que compartira amb mi part del que jo sento.
Ací estem per vore, escoltar, pensar i opinar.
dilluns, 25 de juny del 2012
diumenge, 17 de juny del 2012
Silurs a l'Albufera de València
A la
fi ha arribat, a la fi el silur ha arribat a aigües de l'Albufera, pareix que
ho estiga dient com si es tractara d'una molt bona notícia, però no ho és per a
res. Esta és una notícia molt trista, una notícia que pot dur-nos a una
catàstrofe ecològica terrible a l'Albufera.
El silur és un peix provinent d'aigües del centre d'Europa, pot arribar a pesar 100 quilos i es menja tot el que hi ha davant seu, des de peixos de tota grandària fins a mamífers o aus que s'apropen a l'aigua i siguen fàcils d'agafar. És molt volgut pels pescadors de pesca esportiva, que van ser qui, originalment, el van introduir en aigües de l'Ebre. El problema és que una volta pescats, en lloc de matar-los o d'endur-se'ls al seu hàbitat natural, els solten de nou, permetent que es continuen reproduint i carregant-se tot el que pillen al seu camí. Perquè, clar, un peix tan gran i tan fàcil de pescar té un atractiu molt fort, però no se n'adonen que és una catàstrofe ecològica per a l'ecosistema de la zona on s'introdueix com una espècie exòtica invasora.
Al sentir esta notícia grups ecologistes com Acció Ecologista-Agró o els mateixos pescadors de l'Albufera han posat el crit en el cel, ja que l'aparició del silur a l'Albufera significarà la desaparició de gran quantitat d'animals, ja no només peixos, sinó també mamífers o aus, que si que són autòctons de l'Albufera, com els ànecs, les rates blanques de l'Albufera, les llises, les anguiles o els llobarros, o fins i tot endèmics del País valencià, com el samaruc o el fartet. Potser sembla una exageració, però no ho és. Este peix ja ha acabat amb gran quantitat de la fauna de l'Ebre i, com podem vore a este vídeo, poden aplegar a menjar-se entre ells. A més a més, també veiem la vergonyosa pràctica de la pesca de silurs.
El problema a l'Albufera apareix quan ja a l'any 2009 es coneix el risc de que es contaminara, ja que va ser en eixe any quan a l'embassament de Forata, que està comunicat amb l'Albufera, van trobar-se silurs. Però en cap moment la conselleria de Medi Ambient ha tractat de fer un pla per evitar que el silur hi aplegara, de fet, continuen sense tindre cap pla contra el silur. Durant estos tres anys han passat per la conselleria de Medi Ambient tres persones diferents, a cada una més malament preparada per al càrrec. El primer va ser José Ramón García Antón, que va ser substituït per Juan Cotino quan va morir l'11 d'agost de 2009. Finalment, l'actual consellera, Isabel Bonig, va assumir el càrrec el 22 de juny de l'any 2011. Per això, crec que seria necessària la dimissió de la consellera de Medi Ambient i que tant ella com Cotino donaren explicacions de per què no s'ha previst i previngut esta catàstrofe ecològica que era evident que podria passar.
El silur és un peix provinent d'aigües del centre d'Europa, pot arribar a pesar 100 quilos i es menja tot el que hi ha davant seu, des de peixos de tota grandària fins a mamífers o aus que s'apropen a l'aigua i siguen fàcils d'agafar. És molt volgut pels pescadors de pesca esportiva, que van ser qui, originalment, el van introduir en aigües de l'Ebre. El problema és que una volta pescats, en lloc de matar-los o d'endur-se'ls al seu hàbitat natural, els solten de nou, permetent que es continuen reproduint i carregant-se tot el que pillen al seu camí. Perquè, clar, un peix tan gran i tan fàcil de pescar té un atractiu molt fort, però no se n'adonen que és una catàstrofe ecològica per a l'ecosistema de la zona on s'introdueix com una espècie exòtica invasora.
Al sentir esta notícia grups ecologistes com Acció Ecologista-Agró o els mateixos pescadors de l'Albufera han posat el crit en el cel, ja que l'aparició del silur a l'Albufera significarà la desaparició de gran quantitat d'animals, ja no només peixos, sinó també mamífers o aus, que si que són autòctons de l'Albufera, com els ànecs, les rates blanques de l'Albufera, les llises, les anguiles o els llobarros, o fins i tot endèmics del País valencià, com el samaruc o el fartet. Potser sembla una exageració, però no ho és. Este peix ja ha acabat amb gran quantitat de la fauna de l'Ebre i, com podem vore a este vídeo, poden aplegar a menjar-se entre ells. A més a més, també veiem la vergonyosa pràctica de la pesca de silurs.
El problema a l'Albufera apareix quan ja a l'any 2009 es coneix el risc de que es contaminara, ja que va ser en eixe any quan a l'embassament de Forata, que està comunicat amb l'Albufera, van trobar-se silurs. Però en cap moment la conselleria de Medi Ambient ha tractat de fer un pla per evitar que el silur hi aplegara, de fet, continuen sense tindre cap pla contra el silur. Durant estos tres anys han passat per la conselleria de Medi Ambient tres persones diferents, a cada una més malament preparada per al càrrec. El primer va ser José Ramón García Antón, que va ser substituït per Juan Cotino quan va morir l'11 d'agost de 2009. Finalment, l'actual consellera, Isabel Bonig, va assumir el càrrec el 22 de juny de l'any 2011. Per això, crec que seria necessària la dimissió de la consellera de Medi Ambient i que tant ella com Cotino donaren explicacions de per què no s'ha previst i previngut esta catàstrofe ecològica que era evident que podria passar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)