El silur és un peix provinent d'aigües del centre d'Europa, pot arribar a pesar 100 quilos i es menja tot el que hi ha davant seu, des de peixos de tota grandària fins a mamífers o aus que s'apropen a l'aigua i siguen fàcils d'agafar. És molt volgut pels pescadors de pesca esportiva, que van ser qui, originalment, el van introduir en aigües de l'Ebre. El problema és que una volta pescats, en lloc de matar-los o d'endur-se'ls al seu hàbitat natural, els solten de nou, permetent que es continuen reproduint i carregant-se tot el que pillen al seu camí. Perquè, clar, un peix tan gran i tan fàcil de pescar té un atractiu molt fort, però no se n'adonen que és una catàstrofe ecològica per a l'ecosistema de la zona on s'introdueix com una espècie exòtica invasora.
Al sentir esta notícia grups ecologistes com Acció Ecologista-Agró o els mateixos pescadors de l'Albufera han posat el crit en el cel, ja que l'aparició del silur a l'Albufera significarà la desaparició de gran quantitat d'animals, ja no només peixos, sinó també mamífers o aus, que si que són autòctons de l'Albufera, com els ànecs, les rates blanques de l'Albufera, les llises, les anguiles o els llobarros, o fins i tot endèmics del País valencià, com el samaruc o el fartet. Potser sembla una exageració, però no ho és. Este peix ja ha acabat amb gran quantitat de la fauna de l'Ebre i, com podem vore a este vídeo, poden aplegar a menjar-se entre ells. A més a més, també veiem la vergonyosa pràctica de la pesca de silurs.
El problema a l'Albufera apareix quan ja a l'any 2009 es coneix el risc de que es contaminara, ja que va ser en eixe any quan a l'embassament de Forata, que està comunicat amb l'Albufera, van trobar-se silurs. Però en cap moment la conselleria de Medi Ambient ha tractat de fer un pla per evitar que el silur hi aplegara, de fet, continuen sense tindre cap pla contra el silur. Durant estos tres anys han passat per la conselleria de Medi Ambient tres persones diferents, a cada una més malament preparada per al càrrec. El primer va ser José Ramón García Antón, que va ser substituït per Juan Cotino quan va morir l'11 d'agost de 2009. Finalment, l'actual consellera, Isabel Bonig, va assumir el càrrec el 22 de juny de l'any 2011. Per això, crec que seria necessària la dimissió de la consellera de Medi Ambient i que tant ella com Cotino donaren explicacions de per què no s'ha previst i previngut esta catàstrofe ecològica que era evident que podria passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada