Açò d'anar al riu a pegar una volta amb la bicicleta cada volta m'agrada més. Encara que és molt trist les condicions en les que es troba, tot ple d'herbes seques que en qualsevol moment poden cremar-se sense control. De fet anava jo pensant això i un poc més endavant tot cremat... És molt vergonyós que ho tinguen així la veritat...
Però llevat d'això és tot un goig anar pel riu tot envoltat de natura, sentir als pardals cantar, sentir a les cigarres, sentir com conills i eriçons s'amaguen de tu entre les herbes i amb un poc de sort vore'ls. També amb un poc de sort pots vore alguna guala que fuig volant o alguna serp despistada que s'ha quedat a meitat del camí.
Potser no siga igual que quan vaig anar a l'Ebre, un riu impressionant,una sort que estiga als Països la seua desembocadura. Però el riu Túria es el que tinc al costat de ma casa i el riu més important del meu País.
Un riu que em fa sentir lliure i tot i no fer-me oblidar si que em fa sentir bé. Em dona esperança en la meua lluita personal i en la nostra lluita com a poble i com a persones, per que em fa vore que algun dia aconseguirem ser lliures cadascú amb un mateix, com a poble i com a persones.
Una pena que mai tinga ningú amb qui compartir estos moments d'alegria i esparança, seria algo que em faria molt més feliç. No m'importaria qui fóra, només que compartira amb mi part del que jo sento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada