Este matí a la ràdio
he escoltat que s’ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat a tot el merder eixe del senyor
Wert, on pretenia que els i les estudiants rebérem beques únicament si trèiem
més d’un 6’5 de nota mitja el curs anterior, com si no tinguérem prou amb la baixada
del pressupost d’estes. D’esta manera, com molta gent veníem dient, es vindria afavorint que la gent
més adinerada, tinguera bona o mala nota, poguera continuar costejant-se la
seua educació, mentre que la gent amb menys recursos econòmics hauria
necessitat aconseguir els diners posant-se pels cantons, o vés a saber quina
altra manera, o simplement deixar-se els estudis, perdent la possibilitat de
tindre una educació i un formació. Així es crearia un greuge comparatiu on els
diners permeten l’accés a un dret fonamental, que deuria ser accessible a tot
el món, com és l’educació. Però la Constitució de l’Estat espanyol, per sort,
replega que l’educació ha de ser pública, gratuïta i universal i amb este
sistema de beques s’estan carregant tant la gratuïtat com la universalitat, esperem que arribe la lògica.
Si alguna cosa alguna
vegada m’ha agradat de Platon, és la frase que va posar en boca de Sócrates que
diu: “només sé que no sé res” i la seva obsessió per l’educació, encara que ell
no defensava obertament que havia de ser-hi pública, gratuïta i universal, però
pels seus escrits podria arribar a sobreentendre’s. I este ara que collons està
dient? Bé, doncs us dic açò perquè Platon defenia que l’educació és el camí per
a que la gent puga arribar a trobar la Idea del Bé o, en el seu defecte, la
seua posició en una societat estructurada que ell havia creat, és a dir, per
arribar a tindre una cultura i uns coneixements necessaris per poder ser
crítics amb el món que ens envolta, per no conformar-nos amb la primera cosa
que passe sense plantejar-nos els efectes que puga tindre, per arribar a
auto-realitzar-nos com a persones. Però tot açò s’ho volen carregar i han
alliberat un mostre, una bèstia, per poder dur-ho a terme, han alliberat a
Wert, que ho està aconseguint molt bé amb el seu afany d’espanyolitzar als i
les xiquetes catalanes, de recuperar l’assignatura de religió catòlica a
l’escola, de carregar-se les beques per als més desafavorits, de crear una llei
d’educació on fa reaparèixer la revàlida de l’època de Franco (i moltes altres
coses), etc.
Però hem d’arribar a
ser crítics, no hem de conformar-nos amb ser una massa aborregada governada per
aus de rapinya que nosaltres mateixa “triem democràticament”. Hem de ser
lliures i per això se’ns ha d’educar, no d’adoctrinar com pretén el PP, se’ns
ha d’educar en el coneixement de la llibertat, en la democràcia i, sobretot, en
el pensament crític. Perquè sense ser crítics, mai serem lliures! Mai!
Bufff, quant de mal
m’han fet tants anys tenint com a professor de filosofia a l’hermano Luís Fernando...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada