25 d'abril

25 d’abril de l’any 1707, es lliura una batalla a Almansa on s’enfronta l’exèrcit del Borbó Felip d’Anjou i l’exèrcit de l’Arxiduc Carles d’Àustria en plena guerra de successió, encara que l’única cosa que està en joc no és el tro de les Espanyes, sinó que també està en joc la llibertat i la sobirania dels diferents Estats que formen les Espanyes, estan en joc els furs de la Corona Catalanoaragonesa, perquè Felip d’Anjou, com a bon centralista que és, no ha jurat els furs, a diferència de Carles d’Àustria. Per tant si Carles d’Àustria perd, perden tots els valencians, catalans, aragonesos i balears. I, per desgràcia, així va ser,  i els primers en caure vam ser els valencians a la ja anomenada Batalla d’Almansa. Se’ns van aplicar, “per dret de conquesta”, els Decrets de Nova Planta, prohibint l’ús en públic del nostre idioma, suprimint els nostres furs, de manera que van passar a dependre de Castella, i apagant qualsevol espurna que puguera reviscolar la flama de la llibertat del nostre poble.

25 d’abril de l’any 2012, 305 anys després, encara no em recuperat les nostres llibertats com a poble (els Decrets de Nova Planta continuen vigents com bé mostra l’article segon de la Constitució Espanyola de 1978: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”), encara ens continuen apagant les espurnes, o al menys ho intenten, però avui no és només un dia de record de temps passats, és un dia de lluita, de recuperar les nostres arrels, d’esperança, perquè avui és el dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, perquè igual que un 25 d’abril vam perdre la nostra sobirania, també un 25 d’abril la recuperarem. Perquè nosaltres som un poble unit, alegre i combatiu, som un poble que té prou força com per a recuperar-nos i mai callarem, sempre estarem ací, molestant, menjant-li l’orella als castellans, perquè un poble que calla mor i no volem morir, volem ressorgir d’entre la cendra dels nostres avantpassats socarrats a Xàtiva i a tants altres pobles. Volem contar-li als nostres fills i néts que vam guanyar, que els de l’altiplà no van poder acabar amb nosaltres.

La part roïna de la pel·lícula és que 305 anys d’ocupació donen per a molt, fan molt de mal a un poble i el debiliten, de forma que gent pot arribar a pensar que ens hauríem de conformar amb una comunitat autònoma, que crear un estat federal o independitzar-nos seria un fracàs, però el fracàs és que haguem arribat al punt on hi ha gent que pensa així, tot i que encara estem a temps de donar-li la volta a eixe fracàs i que passe a ser una victòria, perquè no volem continuant aguantant que des de l’altiplà es dediquen a insultar-nos per l’enveja que tenen de que nosaltres tinguem una llengua, una història i una cultura diferent a la seua, com va dir ahir @EmboiratPV en un article. Encara que per a mi és pitjor aguantar l’autoodi que tenen molts i moltes valencianes cap al nostre poble, perquè això si que és molt perillós per a que es mantinga viu, no és igual que ens intenten rebentar des de fora que ho intenten fer des de dins...

Ressorgim de la cendra dels nostres avantpassats, recuperem el nostre poble, recuperem la sobirania i fem restablir els furs!

Visca el nostre poble!

Visca el 25 d’abril!

Visca el País Valencià!