Després d’un llarg dia de debat, hi ha una cosa que m’ha quedat molt clara, i és que tot i les diferents postures dins d’un mateix partit polític, aquestes el fan enriquir-se i enfortir-lo, per això estic convençut de que al VIII congrés del Bloc Jove Nacionalista Valencià vam eixir més enfortits que mai i sent, com era el hashtag de Twitter, més Compromís. També he de dir que no tot van ser color rosa i flors, perquè també hi ha algunes coses que no em van agradar. Però primer m’agradaria comentar la impressió, com a nou militant que sóc, que vaig tindre amb la gent.
Fa cosa de tres o quatre mesos que estic afiliat al partit, sense conèixer ningú més que aquells amb qui vaig parlar per a la pròpia afiliació i poc després gent que vaig conèixer via xarxes socials i ja en eixe moment em va donar la sensació de que em trobaria a gust amb la gent que m’aniria trobant pel camí, perquè tots van ser molt propers amb mi i van fer que em trobara bé entre ells. Encara així em donava molt de respecte anar a Silla jo a soles, sense saber massa bé a qui apropar-me ni saber realment amb quin tipus de persones podria trobar-me, però tal com va anar passant el dia aquesta por també es va anar passant, perquè amb una excusa o amb una altra, vaig començar a parlar amb vosaltres, i tots vau estar bé amb mi, sense mostrar cap tipus de rebuig, sobretot a partir del sopar, ja que vam començar a parlar tots, contant-nos històries, menjant, bevent, ballant després al pub, i moltes altres coses, que em van fer vore que tots éreu unes persones molt meravelloses, amb els mateixos, o pareguts, interessos que els meus i, igual que jo, amb ganes de conèixer gent nova. Per tant a la gent amb qui vaig estar el dissabte dia 18 de febrer, només puc dir-vos que moltes gràcies, perquè vau fer que tinguera un dia molt agradable i em vau fer tindre més ganes de fer allò que fóra necessari per obrir un nou col·lectiu del Bloc Jove a la comarca del Camp del Túria, junt amb Ramon Sanchis i tants i tantes altres joves que segur tenen ganes de buscar una alternativa política al seu poble o la seua comarca, de treballar i de passar-se-ho tan bé com jo m’ho vaig passar ahir.
Ara, açò és la part bonica, i d’ací endavant prepareu-vos per a rebre d’hòsties per totes bandes, evidentment és broma, però si que vull a partir d’ací fer una crítica sobre alguns fets del dissabte, recalcant tant coses bones com roïnes que vaig vore. Primer de tot, com no, tinc l’obligació de fer referència a la pantalleta dels tuits de #mescompromis que es va habilitar, perquè la veritat que va ser tot un èxit i baix el meu punt de vista una manera molt original de que es sapigueren les opinions de tots i totes d’allò que anava passant al congrés, a més de riure’s també un poc de coses que posava la gent...
Ara ja sí que començaré amb coses que potser gent es senta ofesa, encara que no m’agradaria que ho agafaren com un atac, sinó com una crítica que pot ajudar en un futur a ser millors. D’aquesta manera tractaré de dir la meua opinió d’una manera “lijt” i començant per ordre temporal. Per aquesta raó començaré amb el debat de la ponència política, que sincerament em va parèixer desastrosa, però ja no per la forma de presentar-la, sinó per què el col·lectiu de València va fer una esmena a la totalitat de la ponència, que, baix el meu punt de vista, per molt que digueren que no era la intenció, pareixia que estaven dient-li als ponents que eren uns inútils que no sabien fer la o amb un canut... Però al menys els ponents, sobretot Reis Gallego, per ser qui donava la cara, en lloc de prendre-se-ho a malament i fer un món, van transaccionar la esmena, igual que van fer amb tantes altres, permetent que totes les postures del partit es veren reflectides. Perquè com ja he dit al començament, la pluralitat ens fa forts i ens fa fer vore a la gent de l’exterior que no som doctrinaris i per tant acceptem noves propostes. Encara així degut a l’embolic que hi havia, vaig decidir abstindrem per no tindre clar del tot allò que estava votant, no com molts pensaríeu per fer la gràcia.
La següent qüestió que crec que no es va fer gens bé, es el fet de que a l’últim moment es presentara una candidatura alternativa, perquè tot i que la normativa replega que és completament acceptable, a mi em sembla un colp baix i no ganes de fer política. Amb tot açò no vull dir que tinga res en contra de la candidatura Sí al futur, més País Valencià, sinó que crec que la candidatura deuria d’haver-se donat a conèixer abans i no que li aplegara a la gent a l’últim moment mitjançant rumors. Però igual que tinc per a uns tinc per als altres, perquè no em va semblar gens bé quan el xic que va eixir a defensar la candidatura Més Compromís, que ara no recordo el seu nom i això que vaig estar parlant amb ell una bona estona, quin idiota estic fet, va començar a tirar llenya al foc, fent molt més gran la flama que hi havia encesa entre una candidatura i l’altra, per sort ningú de la candidatura Sí al futur, més País Valencià va continuar la discussió, perquè podria haver acabat en una gran bomba.
I ja per acabar, recalcar les intervencions de gent de diferents partits i formacions que havien sigut convidats i l’acte de cloenda on es va fer un homenatge als “jubilats” i vam sentir tots el nostre himne seguit del crit: País Valencià, lliure i sobirà!
Hòstia, doncs ara que m’he fixat, em pareix que he soltat un bon rotllaco, no o què? Però espero que no se us haja fet massa pesat i que us haja agradat. Gràcies per llegir-me, aahh, i els filòlegs perdoneu-me si hi ha alguna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada