Reforma laboral

Potser hauria d’acabar de llegir la reforma laboral abans de fer-li una crítica, però es fa pesada i amb allò que he llegit crec que ja tinc prou per fer una xicoteta crítica, encara que això no vol dir que no me l’acabaré de llegir, una cosa no lleva l’altra, però això no ve al cas, així que comencem:

Des del govern ens han intentat vendre que la reforma laboral que s’ha aprovat per Reial Decret Llei, és a dir, una fórmula de legislació que permet l’aplicació immediata d’una llei, és estrictament necessària i per tant molt urgent i que busca el bé per a tots els treballadors i treballadores fent que els empresaris també isquen afavorits. De fet, quan un comença a llegir-se el preàmbul de la reforma laboral, veritablement sembla que siga bona per a tots i totes i que el PP siga, com ha dit avui la senyora De Cospedal, el partit dels treballadors, però açò és com els palosantos, per fora semblen boníssims, però com estiguen un poquet verds, només tastar-los ja notes l’aspror, en aquest cas l’aspror és de les mesures. Tant és així que en arribar a la quarta pàgina del preàmbul, quan encara et queden 5 per acabar-lo i 60 per acabar la reforma sencera, ja s’acaba la felicitat i veus que la cosa no va amb els treballadors sinó amb els empresaris.

Resumint la primera barbaritat diu que no és econòmicament racional que la majoria dels acomiadaments siguen improcedents i que la justificació dels acomiadaments procedents, “deuria ser més habitual en temps, com els actuals, de crisi econòmica”. La veritat que no puc acabar d’entendre aquest argument, després de dur quatre pàgines dient que s’ha de parar l’atur i que s’ha de fomentar la contractació per així augmentar l’ocupació, és com diria una professora de biologia que vaig tindre, infumable, sobretot quan una pàgina més avant, diuen que no té cap sentit que per acomiadament improcedent s’haja d’indemnitzar amb 45 dies per any treballat i un màxim de 48 mensualitats, i que per això fan una reducció a 33 dies per any treballat i un màxim de 24 mensualitats, encara que, per sort, no han reduït els 20 dies per any treballat de l’acomiadament procedent. Però, com no hi ha un però, com ja he dit han fet més ample el ventall de possibilitats per acomiadar a una persona procedentment, és a dir, ara es dedicaran a tirar al carrer a tot el personal sense quasi indemnització en lloc de fer com fins ara, aguantar als treballadors perquè tirar-los al carrer els eixia massa car, a més a més, la part més irònica del capítol on fan referència als acomiadaments, és com l’han anomenat, “Mesures per afavorir l’eficiència del mercat de treball i reduir la dualitat laboral”, ja ja ja ja que bo que és l’acudit... A no ser que per a ells afavorir l’eficiència del mercat laboral vullga dir “despedir a diestro y siniestro”.

Bé, continuem, també han fet una altra mesura que suposadament té la intenció d’acabar amb l’ocupació temporal i reduir també l’acomiadament, com tot al llarg de la reforma. Aquesta mesura és la reducció del temps màxim de duració d’un contracte temporal de 24 mesos a 12 mesos, sent la intenció molt bona, però una mesura inútil per dur-la a terme, perquè l’empresari podrà fer dos coses, la primera, que és la que suposadament es faria i per això seria efectiva la mesura, és que una volta s’haja acabat el temps del contracte temporal, es faria un contracte indefinit, l’altra, que és la que tots els empresaris faran, és dir-li adéu al treballador o treballadora i contractar una altra persona que faja la mateixa feina durant un altre any. Per tant si realment la intenció fora acabar amb els contractes laborals, aquesta mesura aniria acompanyada d’una obligació a l’empresari de contractar indefinidament a aquesta persona a no ser que l’empresa estiguera en un ERO o alguna cosa pareguda que impedira a l’empresa contractar a ningú més. Ara podeu pensar que l’empresa podria declarar perdudes durant un mes i al mes següent contractar una altra persona per a que li fera la feina, però també tinc una solució a açò, que seria la prohibició a l’empresa de que contractara a ningú en un temps de 6 mesos i sofrir inspeccions cada mes sense previ avís per si hi ha algú treballant en negre per a substituir aquesta manca de treballadors.

Una altra decisió que han pres ha sigut el llevar-li pràcticament tota la poca força que tenien als sindicats, de manera que l’empresari no tinga la necessitat de fer convenis ni acords amb ningú, podent així fer tot allò que vullga sense haver de justificar-li res a ningú i tornant així a l’època dels inicis del liberalisme, aquella època a la que Marx va escriure els seus llibres, i faig referència especial a “El Capital”. Parlo ara mateix de Marx, perquè sempre he defensat que tot i poder acceptar gran part del marxisme, hi havia algunes coses que veia antiquades i que calia modernitzar-les, però com la cosa continue en aquesta direcció, hauré de retirar les meues paraules i acceptar tots i cada un dels punts del marxisme, i això és una cosa que no m’agradaria fer, perquè només voldria dir que hem anat 200 anys enrere. Per això crec que els sindicats han de despertar de la seua llarga hibernació, lluitar pels drets de tots i deixar-se de ximpleries com això de que no van a convocar una vaga general perquè no és Rajoy qui la convoca sinó ells, és ridícul i infantil, com moltes de les coses que duen fent uns anys enrere...

Realment hi han moltes altres coses que contar, però he volgut comentar les tres més sonades i que més m’han cridat l’atenció, perquè sinó, tant com m’allargo, podria escriure pàgines senceres. Així que si voleu una informació més ampliada, feu com jo i llegiu-vos la reforma laboral i penseu per vosaltres mateixos i no deixeu-vos manipular pel que puga dir un o un altre. He d’escriure alguna cosa sobre açò.