Vergonya, cavallers, vergonya!!!

Ara resulta que han condemnat al jutge Baltasar Garzón a onze anys d’inhabilitació en la justícia, és a dir, l’han apartat per a sempre de la seua carrera com a magistrat i se l’han llevat del mig per furgar a les ferides equivocades, una és la ferida oberta per la dictadura franquista que van tractar de curar o més ben dit de taponar amb una simple bena quan el forat que hi havia, mereixia una cirurgia i molts punts, molts i molts punts. L’altra ferida és l’oberta ja a posteriori per una sèrie de polítics descendents d’eixa dictadura retrograda i antiquada, que l’única cosa que fa és no permetre que la nostra societat vaja endavant, aquesta ferida que va furgar és coneguda per tots com la trama Gürtel, la diferència amb l’anterior és que aquesta continuava i continua oberta del tot, perquè aquesta no han tingut prou temps per a tapar-la, de fet ha sigut per la que realment s’han dut per davant al magistrat, per realitzar escoltes “il·legals” als advocats dels imputats.

Una vegada feta aquesta introducció crec que no estaria gens malament fer una definició de justícia alternativa a la que tots tenim en ment o que deuríem tindre en ment, ací va, la justícia és un òrgan d'àmbit estatal utilitzat per la dreta espanyola per controlar que no isca al llum tota la merda que han tapat. Perquè si no és aquesta la vertadera definició de justícia, no puc entendre la raó de que qui busca vore qui ha comés el delicte siga condemnat i els que han comés el delicte siguen lliurats. No puc entendre com és que Camps haja sigut lliurat de tots els seus càrrecs, quan és més que evident que és culpable, i que Garzón, el jutge que duia la investigació de la trama que havia regalat vestits al Molt Honorable ex-President de la Generalitat Valenciana, haja sigut condemnat amb la inhabilitació del seu càrrec durant onze anys. Per això, utilitzant com a model la cançó Violència d’Orxata Sound Sistema, sense voler plagiar res, dic, violència és que el franquisme estiga impune, violència és que Camps estiga lliure, violència és que se li faça un homenatge a un exministre de Franco, violència és la justícia espanyola, violència és que després de tants anys de “democràcia” vullguen continuar tapant els crims del franquisme, violència és que després de tants anys de “democràcia” no s’hagen renovat les institucions, violència és que condemnen a Garzón a 11 anys d’inhabilitació, violència és aquesta “democràcia”, violència és la llei d’amnistia, violència és que hi haja gent que no vullga vore tot açò, violència són els mitjans de comunicació, violència és que es diga que ha triomfat l’Estat de Dret, violència és que el PP estiguera content quan Garzón va jutjar a Barrionuevo i ara diguen que és un roig, violència són els judicis polítics que encara es fan a aquest Estat, violència és que hem estat, i estem, durant molt de temps callant i tragant, violència són moltes altres coses que podria continuar dient i escriure desenes i desenes de pàgines, així que pararé ací.

Arrel de tot açò jo em pregunto que com hem pogut estar tant de temps tan cecs, sempre ens han tapat la boca, parlar de la dictadura sempre ha sigut un tema tabú, igual que de la monarquia que ara hem descobert tan corrupta o més que Camps, Matas, Chaves, i molts altres, que eixe és un altre cas a banda. Però per a mi no hi ha pitjor cosa a tot açò que la traïció que hem sofert per part del Partido “Socialista” “Obrero” Español, suposadament contrari a la dictadura, però ple de gent defensora de la llei d’amnistia i altres tantes coses que tapen la dictadura, la monarquia i la corrupció i fan que jutges que busquen condemnar als delinqüents siguen condemnats. És de vergonya, de molta vergonya tota aquesta manipulació durant tants anys, tot i que després de tant de temps és més que evident que no es condemnarà a ningú per estar tots morts, però que menys que un reconeixement de les víctimes causades per una guerra i una dictadura, igual que el “Generalísimo” va reconèixer les víctimes de la guerra per part dels republicans, encara que era evident que mataren nacionals, va haver un alçament il·legítim. Com anava dient, tots dos bàndols tenen els mateixos drets, encara que per aconseguir que siguen reals hem de fer que caiguen les institucions que vénen de la dictadura i substituir-les per unes institucions plurals i vertaderament democràtiques. Per això hem d’anar tots al carrer i fer aquell crit que Jaume I va fer a Portopí: VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA!!!

I ací la cançó on he bas at part de l'escrit: